Canvi de bloc

http://fortiasola.blogspot.com[@more@]



Comentaris tancats a Canvi de bloc

Bones vacances!

COM HAN ANAT LES VACANCES?[@more@]undefined



1 comentari

HEM SALVAT EL BEDOLL

Ja han començat les obres de la nova escola!

I també els sorolls i ja no hi queden arbres, al pati del davant: només el bedoll, que transplantaran. Serà el record de tots els altres arbres…

Tu, què en penses?

[@more@]



Comentaris tancats a HEM SALVAT EL BEDOLL

LA FESTA DELS ARBRES

Què et va semblar la festa de comiat dels arbres?

Fa uns quants dies, quan vam fer la festa de comiat del pati, em vaig posar trista, perquè no vull que Tallin els arbres del pati. Però al final m’ho vaig passar molt bé, perquè vaig menjar coca i xocolata, que era boníssim. També vaig jugar amb les fulles, i fins i tot va venir en Xixo a fer-nos una foto, amb les fulles enlaire.

Visca els arbres!   (Amina, quart A)

A mi em va agradar molt la festa, sobretot quan jugàvem amb les fulles del pati. Estic contenta perquè ens fan una escola nova, però alhora estic trista, perquè han de tallar alguns dels arbres. Però no s’hi pot fer res… (Mònica)

La Berta, la directora, va parlar una mica, i en Xixo va llegir un discurs que, segons ell, havien escrit els arbres…després vam cantar i abraçar els arbres. (Humbert).

Un dels mestres convidats a la festa va ser l’Ignasi, que havia estat el mestre de la meva mare. Em va agradar la guerra de fulles seques, i la xocolata i la coca! (Laura)

El dia de comiat del  pati va venir la Dolors Feixas, una mestra que ara  ja està jubilada, el Manuel Espuelas, que havia estat director de l’escola, i l’Ignasi Álvarez, que ara és professor de l’institut i el marit de la Montse Sanuy, la nostra mestra. (Joana)

Em va agradar poder dir adéu als arbres, i poder menjar coca i xocolata! (David).

Vam abraçar els arbres, i després vam jugar i berenar. També ens tiràvem fulles pel cap, i a casa em vaig haver de dutxar…(Núria Escarrà)

A mi el que em va agradar més va ser el berenar. La xocolata era tan bona que n’hauria menjat el doble! (Iban)

A mi em va agradar molt la festa, sobretot el discurs que va llegir el Xixo. La Mònica, la Joana, la Núria E., l’Olga i jo vam fer fotos dels arbres. (Josep)

M’ho vaig passar molt bé, però el que em va agradar més va ser el berenar. I em fa molta pena, que tallin els arbres del pati! (Núria B.)

A mi el que em va agradar més va ser abraçar els arbres. També  quan vam cantar cançons i recitar poemes. El conte parlava dels arbres del pati. (Carol)

De la festa dels arbres, el que em va agradar més va ser el berenar, i quan vam jugar a tirar-nos fulles seques: ens ho vam passar molt bé! (Pol)

Em va agradar molt poder tirar-li fulles a la Sabina, la nostra mestra, i m’ho vaig passar molt bé. (Omar)

Quina mala sort! Tallaran alguns arbres del pati. Sort que vam poder fer la festa, va ser genial! Mai no els oblidaré. (Berta)

Vam fer un castell de fulles, però els nens de tercer ens van prendre totes les fulles! Però el més important de la festa eren els arbres, pobres arbres!…Sort que ens ho vam passar bé. Ah, i allò que va dir el Xixo, que la fotocòpia del discurs s’havia fet sola…ningú no s’ho va creure! (Lídia)

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a LA FESTA DELS ARBRES

FESTA DE COMIAT DEL PATI

Divendres passat, dia 24 de novembre de 2006, a la tarda, vam fer la festa de comiat del pati i dels arbres. Van venir mestres que ara ja no hi són, però que havien col.laborat en plantar i fer créixer els arbres: Dolors Feixas, Ignasi Álvarez, Manuel Espuelas… Primer de tot la Berta, la directora, va fer un petit parlament, i el Xixo va llegir un discurs que, segons ell, havien escrit els arbres: es veu que ja va trobar la fotocòpia feta, s'havia fet sola! Seguidament, representants dels alumnes de cada classe van llegir alguns dels textos escrits per al comiat: poesies, descripcions o contes dels arbres. Entre tots vam cantar la cançó "Tinc un arbre amic", i els de sisè una de diferent. Llavors vam córrer tots a abraçar els arbres i a tirar-nos fulles seques! I la festa es va acabar amb un berenar de coca i pa amb xocolata. Aquest dilluns la porta del pati ja estava tancada, i hem hagut d'entrar per la porta de la pista…

Festa de comiat del pati: Què us va semblar?

Em va agradar molt la coca amb xocolata. Jo i la Sofiya anàvem ballant, i després vaig jugar amb l’Esther i la Judit i l’Olga, i ens tiràvem fulles. Em va fer molta gràcia el discurs del pati, perquè deia que els arbres ens escoltaven i ens miraven (Andrea Ruiz)

A mi em va agradar el berenar, i quan ens tiràvem fulles seques, i també quan vam abraçar els arbres del pati. També vam fer una muntanya de fulles seques, i després ens hi vam tirar a sobre. (Anna Heredia)

La festa de comiat del pati em va agradar molt, i més quan ens van donar coca i xocolata. Em va agradar jugar i també quan els nens llegien els poemes i el Marc i en Martí feien comentaris.

M’ho vaig passar molt bé la festa, tot i que els meus amics no paraven de parlar. La coca i la xocolata eren molt bones. Els arbres del pati els van plantar fa temps, i ara em sap greu que els tallin (Max Doblas).

Jo m’ho vaig passar molt bé, però també era molt trist, perquè fa pena que tallin els arbres del pati. Em va agradar molt veure la Dolors Feixes, que va ser molt bona mestra…recordo que, quan es va jubilar, jo plorava. També em van agradar les dues cançons, i els poemes i els contes. (Martí Fornieles)

La festa de comiat dels arbres va ser molt divertida, perquè vam tirar-li fulles seques a la Roser i a la Sabina, i ens ho vam passar molt bé. (Carolina Hernández).

M’ha agradat molt abraçar els arbres, i tirar-me a sobre les fulles, i tirar-ne a les mestres. M’ha agradat el berenar, i m’ho ha passat molt bé amb les meves amigues. (Hasna El Hasnaoui)

El comiat del pati em va agradar. En Xixo ens va llegir un discurs fet pels arbres, que es veu que va trobar fotocopiat. Jo vaig pensar: "Qui el deu haver fet? , perquè és impossible que un arbre sàpiga escriure. (Abdelhay Essaih)

Quan vam sortir al pati vam cantar cançons, i els nens i nenes de cada classe van llegir poemes. Després vam anar abraçar els arbres, i les mestres ens van donar coca i xocolata i ens van deixar jugar. (Marc Masdeu)

[@more@]

Comentaris tancats a FESTA DE COMIAT DEL PATI

ELS ARBRES DEL PATI

D'aquí a uns dies, molt pocs dies, ens quedarem sense els arbres del pati. Comencen l'escola nova,a tocar de la vella, i haurem de veure com moren els arbres que havíem plantat, fa tants i tants anys.

Estem pensant què podem fer, per acomiadar-los…

Ja ho tenim decidit! El dia 24 de novembre, a la tarda, farem el comiat del pati. Hi berenarem, cantarem cançons, farem fotos… Els alumnes de quart, durant la setmana, també hi anirem alguna estona i en farem una petita descripció.

 

DESCRIPCIÓ DEL PATI

Les fulles aspres i seques cauen dels arbres lentament, i també les llavors del negundo: nosaltres en diem helicòpters.

Hi ha arbres que tenen l’escorça fosca, i arbres que la tenen d’un color més claret.

Als arbres ja els queden poques fulles: són de color de poma o de llimona, o marronoses com la xocolata desfeta. També n’hi ha de color taronja, o del color de les monedes daurades, o del xandall de la meva mare.

Les fulles que queden encara als arbres es gronxen contínuament amb el vent. Fan olor d’herba, de terra mullada o de fang.

Sento el soroll dels cotxes que passen: rum, rum…i veig els meus companys i companyes que passen pel meu davant, tot observant els arbres. Més enllà del desmai es veuen les cases.

El desmai té les fulles primes i les branques inclinades cap al terra, com desmaiades, per això es diu desmai. Sembla que ens estiguin observant.

Els nens continuen passant i mirant; fan cara d’estar contents.

Al cel, els núvols semblen mig esborrats, i tenen el color blanquinós com la panxa d’un conillet acabat de néixer, tot pelat.

El sol, lluent i brillant, treu el cap i guanya als núvols. M’agrada més quan fa sol, trobo trista la pluja de la setmana passada.

ANÈCDOTA

El primer dia que vaig sortir a aquest pati, l’any passat, em va semblar molt gran i ple de nens i nenes més grans que jo. Estava una mica espantada, però després m’hi vaig acostumar.

El dia de fi de curs de l’any passat hi vam fer una festa i m’ho vaig passar molt bé, vam fer-hi moltes activitats i jocs: ens maquillàvem del que volíem…de pallasso, de monstre, de flor. També hi vam dinar, i el menjar era molt bo!

Sofiya Andriyevska, quart B 

DESCRIPCIÓ DEL PATI

Hola, em dic Olga i estic asseguda en un banc del pati. Aquest banc és de fusta, vell, i està ple de sorra perquè els hi pugen i hi juguen.

Al meu davant hi ha dos avets que tenen l’escorça molt aspra, i les fulles llargues com una agulla, i verdes com l’herba fosca. Al meu darrera hi ha una paret feta de totxos.

A la meva esquerra hi ha un plataner amb totes les fulles seques, i veig l’Esther i l’Andrea que també escriuen a la llibreta, com jo.

Sento el soroll dels cotxes del carrer.

Sento les veus dels nens i nenes que estan al gimnàs.

I també sento nens que parlen, al pati.

Veig els cotxes; veig els nens, amb jerseis de tots colors.

El terra està ple de fulles verdes, grogues, marró, vermelles.

He agafat dues fulles: una de vermella, una de marró. La fulla vermella fa olor d’herba fresca, i la fulla marró fa olor de fang.

Toco les fulles del terra i fan crec-crec: són seques.

Recordo que un dia hi vaig caure, en aquest pati. I quan vaig arribar, a tercer, em va semblar un pati molt gran.

(Olga Gómez, quart B)

Estic asseguda en un banc del pati. Al meu davant hi ha la finestra de la sala de professors. Al meu darrera hi ha la tanca que separa el pati de l’ambulatori. Al un costat, hi ha el plataner més gros del pati, i a l’altre hi ha l’escala.

Sento ocells. I, quan passa la Roser, anant d’un nen a l’altre, les fulles del terra fan un sorollet petit: crec-crec-crec-crec… També sento els nens de tercer que criden, i el soroll dels cotxes i de les motos que passen pel carrer del costat.

Se sent l’olor humida de les fulles.

El plataner del meu costat té l’escorça molt aspra, molt forta, decolor de castanya. És un arbre molt fort i molt gruixut.

El que recordaré més, d’aquest pati, és el dia que jugàvem a pica-paret amb les meves amigues; quan jo em girava, sempre veia la mateixa nena. I també recordaré el dia que, a la pista, ens tiràvem per terra i rodolàvem.

(Esther Fraile, quart B)

EL NOSTRE PATI

 

Estic asseguda en un lloc del pati on hi ha una goma i una maquineta gegants: abans era una font, però ara stà tapada.

Al meu davant hi ha arbres, arbustos, la tanca, la Janis i els nens de cinquè, que també escriuen.

Al meu darrera hi ha un arbust que fa cireretes de pastor o pomes de pastor (es pot dir de les dues maneres) i són vermelles com el nas dels nens quan tenen fred.

Al meu costat dret hi ha el carrer.

Al meu costat esquerra hi l’Olga, i el plataner.

Sento el soroll dels cotxes.

He agafat dues fulles del plataner: una és de color de xocolata, i l’altra és vermella com una maduixa i groga com el sol.

Fan olor de fang; el peduncle, que encara és verd, fa olor d’herba fresca.

El cel és blau i els núvols són difusos…Tinc fred.

El millor temps que recorda haver passat en aquest pati va ser quan jugàvem a "pica paret" i a "arbre arbret canviat": aquests jocs ens els va ensenyar la Gina, la nostra mestra de gimnàstica.

El pitjor record que en tinc és d’una vegada que em van tirar una pilota de futbol a la cara, i d’un altre dia que vaig caure a terra i em vaig fer mal.

 

Judit Nuño (Quart B)

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a ELS ARBRES DEL PATI

MINICONTES

LA FLOR JUGANERA

Vet aquí que una vegada hi havia una flor juganera. A aquella flor li agradava molt jugar, com als nens i nenes de tot el món. Sempre sortia de la terra i anava a jugar amb els nens i nenes que vivien a prop seu.

Al vespre, la flor, rebentada, tornava a dins la terra, dormia.

Amina Assbai El Meziani

EL LLIBRE JUGANER

Una vegada hi havia un llibre que sempre jugava, i els altres llibres li deien:

  • Però què fas? si jugues tant, els nens no et poden llegir.

Però a ell tant li feia, i el van anomenar ''el llibre juganer ''.

Al cap d'uns dies, el llibre anava jugant com sempre, va caure del prestatge i no hi va tornar a pujar mai més, però continuava jugant.

Núria Boixader

LA PISSARRA MÀGICA

hi havia una vegada una pissarra a qui li agradava ballar molt , però un dia de classe, mentre la mestra estava escrivint a la pissarra, li van sortir dues potes.

Els nens i nenes es pensaven que la pissarra estava boja, però la pissarra va dir:

– No ho digueu a ningú, que sóc màgica, perquè un mag em va fer beure un beuratge. Però no ho digueu a ningú.

Pol Calderer Campdelacreu

LA PILOTA SALTADORA

Un dia, jo estava jugant amb el David, fins que em va tirar la pilota molt fort. La vaig anar a buscar i vaig caure. Per sort no va ser res.

Iban Camacho Escalona

LA PILOTA BALLADORA

Hi havia una vegada una pilota a qui agradava ballar .Les altres pilotes se'n reien i li deien que ella era per jugar a futbol.

A la Carme, que era la pilota, no li agradava jugar a futbol. A la Carme li agradava passar pel mig del camp de futbol ballant, per distreure els qui jugaven.

Mònica Giró Roquet

LA BICICLETA SALTADORA

Vet aquí que una vegada hi havia una bicicleta que saltava: una bicicleta que es va enlairar, i un dia va caure.

Aissa El Idrissi

[@more@]

Comentaris tancats a MINICONTES

PLATANER DE TARDOR

Al plataner,

a la tardor,

li cauen les fulles,

taronges

com un plàtan d'or.

I a l'hivern,

dorm com un soc,

i es desperta

amb la primavera!

(Hasna El Hasnaoui)

El plataner, a la tardor,

tremola,

té una mica de fred.

El plataner, a la tardor,

està trist i cansat:

li cauen les fulles,

 que semblen llàgrimes.

(Zakaria Azzouzzi)

El plataner,

a la tardor,

és un bon jugador.

I quan els nens juguen a futbol

ell xuta i fa gol.

El plataner

és un bon cuiner:

fa llavors

per l'oreneta

quan ve,

(Esther Fraile)

[@more@]

Comentaris tancats a PLATANER DE TARDOR

PLATANER D’ESTIU

El plataner d'estiu

té ocells que hi fan el niu.

Sembla que riguin

dels seus colors tan vius.

Quan passo per sota

es riu de mi,

i em tira fulles

al camí.

A mi no m'agrada,

que ho faci;

però si ho fa

és per jugar.

(Andrea Ruiz)

El plataner d'estiu

té calor quan el sol riu.

Té fulles com la morera

i dorm com la noguera.

El sol riu

i el plataner d'estiu

ens protegeix

quan ell viu.

(Max Doblas)

El plataner,

a l'estiu

té ombra i ocells

que hi fan el niu.

I, quan comença l'hivern,

s'amaga,

per no tenir fred.

(Janis Miró)

[@more@]

Comentaris tancats a PLATANER D’ESTIU

ANEM A CALS AVIS!

Ha arribat el gran dia! Demà anem a Cals Avis, a recitar els contes i poemes de tardor. Demà al matí, assaig general a la biblioteca, i a la tarda…actuació! Ja us explicarem com ha anat.

Divendres, 3 de novembre: doncs…ha anat prou bé, oi? Els artistes se sabien el paper, els avis han escoltat molt atentament, i feia una tarda assolellada i immillorable. Què més podem demanar?

DSCF1099.JPG, 595 KB

 

 

L'espectacle ha consistit en la representació d'un conte, i de dos poemes (alumnes de quart), i en la recitació d'unes frases comparatives dels colors de la tardor (alumnes de tercer).

Els regals que hem fet als avis eren: davantals pintats amb motius de tardor (que es van fer a l'hora de plàstica) i que mares, àvies i pares van cosir. També els hem regalat tres cistelletes amb fulles de paper pintades i escrites, els poemes, el conte dibuixat…

En resum: que hem passat tots plegats una molt bona estona!

 

DSCF1161.JPG, 599 KB

 

Comentaris escrits a la classe:

 

 

Em va agradar molt anar a Cals Avis. Els avis semblaven molt atents. El que em va agradar més va ser el conte de l’Indi Errant. Però diuen que, a l’hora que hi vam actuar, els avis normalment feien la migdiada…Jo estava molt nerviosa, quan vaig pujar a l’escenari. (Andrea)

Vam entrar per la porta del pati, i tots els avis ja ens esperaven…i va començar la funció! Vam començar amb el conte, i després vam recitar els poemes “L’azina i el roure” i “La tardor”. Els avis, ben contents, aplaudien. Crec que recordaven la seva infància, i es van posar a riure. Els de tercer van recitar unes frases dels colors de la tardor, però alguns es van fer un embolic. Jo, quan m’esperava per sortir, estava molt nerviosa, però quan vaig ser dalt de l’escenari ja em van passar els nervis. Ens van aplaudir molt! (Lídia Pérez)

A mi em va agradar molt que els avis estessin tan contents. Al principi em feia una mica de vergonya, però de mica en mica em va passar. M’ho vaig passar molt bé, i la piruleta que ens van donar era boníssima! Els del meu grup ho vam fer molt bé, i encara sort que no em vaig posar a riure! (Josep Rosell)

Als avis, pel que sembla, els van agradar força els rodolins, poemes, conte i cançons que els vam preparar. Els feia gràcia que els anéssim a veure. Fins i tot alguns van riure a la funció: no sé què els va fer riure…Jo em vaig posar força nerviosa, però crec que ens va sortir bé, i vam tenir molts aplaudiments. (Núria Boixader).

M’ho vaig passar molt bé, i el que em va agradar més va ser l’Indi Errant. Jo vaig fer la desfilada de davantals, i vaig dir hola i adéu a un avi. (Jofre Tura).

A mi em va agradar molt quan vaig recitar, i em va agradar escoltar quan recitaven els altres nens. La nostra frase parlava del color blau. Feia molta gràcia la desfilada de davantals. Al final vam cantar la cançó dels colors de la tardor, i els avis estaven molt contents. (Martina da Fonseca).

Els de quart van fer uns rodolins, i els de tercer uns poemes. Jo em vaig equivocar una mica, però em va agradar molt, i estic segura que als avis els va agradar molt! (Alejandra Molina).

A mi em va agradar molt anar a Cals Avis. La Laura, en Joan i jo, vam recitar els colors de la tardor. I em va agradar tot el que van fer els de quart. (Álvaro).

Divendres vam anar al Casal dels Avis. Em van agradar molt els de quart que feien el poema de l’alzina i el roure i el conte. (Cristina).

Em van agradar molt els poemes i el conte. Als avis crec que també els va agradar molt. (Guillem Surribes).

Em va agradar anar a Cals Avis. Em va agradar el conte de l’indi. (Ivo Plamenov).

Em va agradar anar a Cals Avis. Els de tercer fèiem els colors de la tardor. Els avis ens van donar caramels. (Soukaina Assbai).

Vam anar a Cals Avis, vam cantar i recitar poemes. El que em va agradar a mi va ser l’Indi Errant. (Anna Molas).

El que em va agradar més van ser els rodolins de quart B. (Sergi López)

DSCF1159.JPG, 590 KB

A mi em va agradar molt quan vaig sortir per la televisió. (Ainhoa González).

El que em va agradar més vas ser el poema del roure i l’alzina. Jo vaig dir la frase del color taronja, amb l’Anna i la Cristina. Els avis van estar molt contents. (Andrea Campayo).

A mi m’hauria agradat provar-me els davantals. Els del meu grup fèiem la frase del color vermell. Jo em vaig despistar una miqueta, però no passa res, m’ho vaig passar molt bé! (Dúnia El Balgou).

Crec que ens va sortir força bé. Els avis estaven molt contents. (Borja Montilla)

Em va agradar molt el que va fer la Núria Boixader, de la tardor. Jo vaig recitar “L’alzina i el roure”. (Aissa)

Em va agradar molt la poesia “La tardor”, perquè els qui la recitaven feien gestos i ho van fer molt bé. (Omar Nounouh)

Els avis van estar molt atents, segur que els va agradar molt. A mi el que em va agradar més va ser el conte, però tot em va agradar. (Carol Hernández).

A mi em va agradar el conte de l’Indi Errant. Els de tercer també ho van fer molt bé: felicitats! Nosaltres també ho vam fer bé. (Núria Escarrà).

A mi em va agradar molt el conte i també el poema que recitàvem, el de l’alzina i el roure. També vam cantar la cançó dels colors, i vam saludar els avis. (Anna Heredia).

DSCF1160.JPG, 572 KB

El que em va agradar més va ser el poema “La tardor”, i després el conte. També em va agradar molt participar en la desfilada de davantals de tardor, perquè tots portàvem un davantal diferent, i era divertit. (Carolina Pérez)

A mi el que em va agradar més va ser la desfilada de davantals. I el Guillem feia riure, perquè remenava el cul. També em va agradar que vinguessin els de TVO. I em va agradar el poema que recitaven l’Andrea, la Judit, la Núria, la Lídia, en Josep i l’Ernest. (Zakaria Azzouzzi)

Nosaltres vam recitar una poesia, “L’alzina i el roure”. Crec que als avis i àvies els va agradar, perquè van aplaudir molt. (Olga Gómez).

DSCF1158.JPG, 568 KB

[@more@]

 

2s comentaris